A mesura que anem allargant la nostra esperança de vida i que disposem de més recursos i innovacions en salut per lluitar contra les adversitat de les malalties, conceptes com “factors de risc” prenen protagonisme en les equacions llarguíssimes i la seva suma acaba resolent-se en una situació “complicada” i difícil de resoldre: una malaltia crònica, un veritable problema que ens cau a sobre com una llosa i que ja mai més ens deixarà anar. Ens farà esclaus de les seves dolences i malestars, només apagades, de tant en tant, gràcies a un fàrmac o a tot un ventall ben estructurat d’exercicis terapèutics o agulles d’esperances ben afilades.
De cròniques en tenim moltes i sovint entren en col·lecció que, com cromos, van omplint pàgines i pàgines d’un àlbum personal i intransferible de dolences i malestars. Al pati del col·legi es pot veure com es formen rotllanes cridaneres semblants a un mercat de peix ja venut, amb tot un mar de “tenguis” i “faltis”, tot fardant dels seus “factors de risc”. I és que els factors de risc tenen un gran valor en aquest mercat, que sovint ni sabem a quin valor cotitza ni quina és la seva veritable moneda de canvi… però sabem del cert que juguen brut i que cal combatre’ls amb tots els recursos i totes les armes possibles.
N’hem identificat molts, però encara en queden molts d’altres, del tot silenciosos o amagats, per fer aflorar i reivindicar-se. Alguns d’aquests, tot i que no-reconeguts, tenen unes conseqüències importants, tant… que han estat molt hàbils en el seu silenci, i que dibuixen en el seu conjunt un mapa de geografia diabólica que cal evitar si és que volem gaudir d’una bona qualitat de vida.
Per posar exemple, dels que tenim ben caracteritzats i identificats hi tenim, en un lloc destacat, el tabaquisme, abans símbol de virilitat, d’estatus social alt, modernitat i seguretat en un mateix. És factor de risc declarat i manifest de càncer de pulmó, malalties cardiovasculars i envelliment prematur de teixits epitelials. Gràcies a que ja sabem com les gasta el fumar una cigarreta, ara el fet de fumar ja s’associa a una reafirmació del nostre ego o a sobreposar-se a omplir de plàcid fum uns minuts tensos i complicats, sinó que acompanya complicacions citoplasmàtiques que desemboquen en un descontrol del nostre cicle cel·lular pulmonar i segurament acaba propiciant l’aparició d’una cèl·lula de deixarà la jerarquia fisiològica per iniciar una aventura anàrquica que acabarà amb el seu amo.
Com el tabaquisme hem trobat i identificar molts més factors que ens poden jugar una mala passada en les equacions que es resolen en les patologies, com la hipercolesterolèmia, la hipertensió, abusar del consum d’alcohol o l’exposició solar sense protecció, o els dèficits d’algunes vitamines o minerals… Així doncs, abusar dels sucres refinats ens pot abocar a un descontrol de la glucèmia sanguínia i a una aparició de la temuda diabetis tipus 2, o, en el cas de l’alcohol, a una cirrosi hepàtica o una malaltia neurodegenerativa… Sabem sobre les seves lentes però inexorables conseqüències.
Tot el comentat fins ara és del tot familiar i tots tenim ben integrat que és del tot necessari lluitar contra l’alcoholisme o evitar que un adolescent encengui la primera cigarreta. És normal dedicar milions de pressupostos a la prevenció en salut, a lluitar contra el tabaquisme, que tantes desgràcies genera. És per això que tenim el dia sense tabac, facilitats als serveis de salut per deixar de fumar, campanyes publicitàries en contra, productes, empreses i serveis, impostos sobre el preu del tabac i la seva prohibició de consum en zones públiques i, molt aviat, fins i tot en un cotxe privat. Totes aquestes mesures són identificades com a necessàries, encertades, promotores de salut, benestar individual i comunitari. Entenem perfectament que cal fer el mateix amb tots els indesitjables factors de risc que tants maldecaps ens generen. Així que… contra el colesterol alt també cal invertir diners, advertir sobre l’arterosclerosi, promoure dietes baixes en greixos animals farcits d’àcids grassos saturats. Contra la diabetis caldrà, fins i tot, afegir impostos i advertències de consum ben lluents i cridaneres a les llaunes de les begudes ensucrades que ens recordin que estem arriscant la nostra salut, que amagada darrera la dolçor tenim un regal molt amarg… Tot això ho entenem o ho entendríem. Tot això ho justifica la lluita contra els factors de risc.
Doncs existeix un factor de risc que se’ns escapa de les llistes i no surt als àlbums de cromos de les lligues de les malalties cròniques, ni de suplent ni d’entrenador. És un factor que està tan amagat que està en risc de no passar per un veritable factor de risc. Però es tracta de totes totes d’un factor de risc dels de primera divisió, d’aquells que juguen a la Champions. Pot propiciar l’aparició de depressió, alcoholisme, drogodependència, malnutrició, malalties metabòliques, infeccions diverses, malalties mentals… Un cop apareix es cronifica sense ajuda d’altres factors i resulta molt complicat de controlar i revertir, així com de tractar. És molt cridaner, està associat a molts signes i símptomes, però sembla invisible a la societat i al col·lectiu mèdic. Passa de puntetes en totes les llistes de problemes de salut, encara que la seva aparició gairebé és una condemna ja que, en no estar ben identificat, no gaudeix de cap programa de prevenció estatal, tractament, impost, campanya publicitària o advertència a cap llauna o cartró… Però cal remarcar que qui l’arrossega té garantida una reducció de la seva esperança de vida d’uns 10 anys i també garantit un alt risc de contraure alguna malaltia cardiovascular, així com el risc de patir un atac de cor, tal qual com si fos colesterol pur en vena. En afegit, suma, i molt, en malalties pulmonars, tabaquisme i d’altres fenòmens preocupants i greus com l’aïllament social i molts altres problemes relacionats amb la comunitat.
Aquest factor de risc que viu impune entre nosaltres, a sota casa nostra mateix, poc caracteritzat i estudiat, i orfe d’un tractament efectiu, no és un altre que el sensellarisme. Són les persones sense sostre, sense llar, les que el pateixen.
No sabem del cert quina incidència té. La pluja d’estadístiques no conclou números reals, però els pocs que s’atreveixen a publicar-ne esgarrifen, ja que els tenim en alça a tots els països desenvolupats. No sabem tampoc com podem prendre mesures per evitar el seu ascens imparable, que es reivindica com a gran factor de risc. Sabem que és proper, que enfonsa moltes vides i pot arribar a matar, i també sabem que, com els altres factors de risc, està associat a indicadors de qualitat de vida de la comunitat que el pateix i, en aquest sentit, davant les estadístiques ascendents del fenomen, podríem dir que estem en una societat tremendament afectada per aquesta realitat i que caldrà, el més aviat possible reivindicar-lo des de la seva natura patològica i, per tant, estudiar-lo sota la lupa del mètode científic, proposar tractaments, solucions i prevenció, així com seguiment, diagnòstic i, si és possible, la seva eradicació.
Al contrari del que molta gent pensa, contraure el sensellarisme no està principalment propiciat per l’alcoholisme o per una drogodependència, sinó sobretot per un mal pas econòmic i una mala estructura familiar de suport. Segurament algunes hipoteques o crèdits signats en segons quines circumstàncies i per segons quins bancs haurien d’advertir, emmarcat en negre i ben ressaltat, que a la llarga pot provocar sensellarisme i conseqüències irreversibles i molt negatives per a la salut.
És per això que des de la Fundació Universitària del Bages, conjuntament amb el Grup de Recerca en Salut Mental i Innovació Social (SaMIS) de la UVic-UCC, i amb l’associació #HomelessEntrepreneur, estem treballant en aquest sentit. Considerem el fenomen del sensellarisme com un factor de risc declarat, que cal estudiar i hem de lluita-hi com ho faríem amb els factors de risc més perillosos. Som conscients que pot arrossegar massa problemes, patologies i de molts tipus i, per això, cal abordar-lo com un problema social, però també d’alt impacte en la salut personal i pública. És evident que si li donem l’enfocament que cal i necessita, podrem arribar a proposar maneres efectives per estudiar-lo, comprendre’l, abastar-lo i arribar a proposar solucions i prevencions que no passen, ni de lluny, per l’almoina o l’equívoc que un plat calent de tant en tant és un tractament suficient. Si creieu que cal fer alguna cosa més, col·labora amb nosaltres per aconseguir-ho i contacta amb la Direcció de Recerca i Innovació de la FUB al correu dri@umanresa.cat
Xavier Gironès, director de Recerca i Innovació d’UManresa-FUB