L’atenció a les alteracions del llenguatge i la parla és una de les dedicacions habituals i comuns en logopèdia, tant sigui en la seva forma escrita com en la seva expressió oral. Quan es tracta d’aquest segon cas una de les tasques més recurrents és haver de dur a terme una anàlisi de la parla i/o del llenguatge del pacient.
Aquesta és una tasca complexa que es pot descriure en diferents etapes, entre les quals la transcripció de la cadena oral hi té un paper cabdal. Aquesta transcripció és de gran importància perquè representa una gran selecció i reducció de les dades que s’analitzaran després. Segons el cas serà necessari l’ús d’una transcripció més o menys estricta. Per exemple, en el cas que l’objectiu sigui l’anàlisi fonètic-fonològic dels sons de la parla del pacient, el més adient serà usar el codi alfabètic Internacional (AFI) per poder indicar les característiques concretes de l’articulació, però en el cas que l’anàlisi sigui sobre aspectes lèxics o morfosintàctics serà més adient usar altres pautes de transcripció com per exemple, CHAT (MacWhinney, 2000) que ofereix l’ús d’etiquetes per a les diferents categories gramaticals. El rigor i la fidelitat d’aquesta transcripció serà una eina determinant a l’hora de dur a terme un bon anàlisi de l’estat inicial del pacient, dels guanys en el diferents moments de la intervenció i del moment de l’alta. Per aquest motiu el logopeda ha de tenir el seu abast els coneixements i les habilitats per dur a terme qualsevol de les transcripcions necessàries. En la formació dels logopedes es contempla en diverses assignatures del pla d’estudis (a les assignatures de lingüística i també de metodologia de la investigació, per exemple), però algunes dades recents d’alguns estudis mostren que aquesta és una formació que tot i la importància que té es troba poc treballada i que els professionals revisen poc.
En un estudi recent dut a terme al Regne Unit (Knight, Bandali, Woodhead, & Vansadia, 2018) es constata que un 75 % dels logopedes usen la transcripció de forma habitual però que només un 45% utilitza una transcripció estricta, mentre que un 41% detallen no tenir prou domini per dur-la a terme. També revela dades preocupants, com el fet que el de 57% dels logopedes diuen no tenir suports per mantenir les seves habilitats de transcripció a la feina, i el 80% declara no haver assistit mai a un curs d’actualització sobre transcripció, tot i que un 75% diuen que desitjarien fer-lo. Els logopedes, doncs, necessiten no només mantenir sinó també actualitzar els seus coneixements sobre aquesta habilitat. Només així podran dur a terme amb seguretat la seva tasca i fer possible una presa de dades rigorosa en el marc de la pràctica basada en l’evidència per així contribuir a la recerca en aquest àmbit.
L’actualització de coneixements és necessària per refermar i recordar els criteris del professional, però també perquè aporta el coneixement d’eines cada vegada més usades que poden ajudar i facilitar molt la tasca. L’existència de pàgines webs com TalkBank (MacWhinney, n.d.) són una bona mostra de les possibilitats. L’objectiu de TalkBank és fomentar la investigació en l’estudi de la comunicació humana posant èmfasi en la comunicació oral. El seu accés és obert i s’hi poden trobar recursos i informació en 14 àrees de recerca diferents. Les dades de TalkBank han estat aportades per centenars d’investigadors que treballen en més de 34 idiomes internacionalment. Les dades que es mostren a TalkBank utilitzen una representació compatible amb XML (CHAT) que facilita l’anàlisi i la recerca automàtica, usant programes de codi obert i gratuït. També es troba informació i accés a altres programes (diferents del CHAT) que permeten i faciliten bona part de l’anàlisi de la parla oral. Així per exemple es pot baixar el programa SALT (Programs for Language sample Analysis) i es disposa d’exemples i de manuals per aprendre a fer-lo servir. A banda de programes per a l’anàlisi també es poden trobar molts exemples en vídeo de mostres de parla d’alteracions concretes, per exemple de tartamudesa (The stuttering home page), d’afàsia (Aphasia Bank)…. El volum d’informacions i dades accessibles és extens i molt útil.
Mireia Torralba, directora del grau en Logopèdia de la Facultat de Ciències de la Salut del Campus Manresa de la UVic-UCC
REFERÈNCIES
Knight, R.-A., Bandali, C., Woodhead, C., & Vansadia, P. (2018). Clinicians’ views of the training, use and maintenance of phonetic transcription in speech and language therapy. International Journal of Language & Communication Disorders, 53(4), 776–787. http://doi.org/10.1111/1460-6984.12381
MacWhinney, B. (n.d.). TalkBank. Retrieved November 9, 2018, from https://talkbank.org/
MacWhinney, B. (2000). The CHILDES project: Tools for analyzing talk: Transcription format and programs (3rd ed.). (3a ed.). Mahwah, NJ, US: Lawrence Erlbaum Associates Publishers. Retrieved from http://psycnet.apa.org/record/2000-03630-000