Simulació al màster en motricitat orofacial

La simulació d’una primera visita sobre alteracions de la motricitat orofacial és una de les activitats destacades del màster en Motricitat Orofacial de la UVic-UCC. L’activitat està dissenyada amb la finalitat d’accelerar la integració dels aprenentatges assolits en les diferents sessions del màster.


En el màster ja s’havien tractat les parts fonamentals d’una primera visita, així com la recollida de dades i l’exploració tècnica, però és en aquesta activitat on l’alumne els havia de posar en pràctica. En la realització d’aquesta primera visita l’alumne havia de mostrar el domini tècnic concret i l’habilitat per establir una bona relació amb el pacient que conduís a l’èxit de l’atenció.

Preparació de l’activitat

Preparació de l’espai: Espai d’atenció clínica: taula, escriptori, llitera, armari, mirall, material fungible (guants, mocadors, depressor…)

Preparació de 2 actors: una infermera jove que havia tingut molèsties a l’ATM i un ex-pacient de la clínica respiradora oral.
Metodologia de l’activitat

Les 21 alumnes del màster es van dividir en dos grups que van seguir un mateix horari. Els dos grups van ser conduïts per un facilitador en simulació i una logopeda, professora del màster. Previ a aquest dia els alumnes van poder familiaritzar-se amb el protocol d’exploració: PROTOCOL D’EXPLORACIÓ INICIAL INTERDISCIPLINÀRIA OROFACIAL PER A ADULTS (Autors: Elsa Bottini, Alberto Carrasco, Jordi Coromina, Graciela Donato, Pablo Echarri, Diana Grandi, Lyda Lapitz, Eduardo Padrós, Joan Pau Marcó & Emma Vila.)

Horari:

 

Explicació de cada una de les fases de l’activitat:

Prebrifing– en aquesta fase es van presentar els objectius de l’activitat així com els rols dels diferents participants. L’objectiu en aquesta fase és preparar l’alumne per entendre que la simulació és una oportunitat d’aprenentatge que requereix un alt nivell d’implicació del grup i de cada un dels seus participants. Es va presentar el cas a simular i es van revisar els elements més importants de l’entrevista clínica.

Simulació dels casos– en aquesta fase una alumna va realitzar una primera visita en l’espai clínic preparat per a la simulació mentre la resta del grup observava l’actuació des d’un espai contigu separat per un vidre/mirall. El primer era el cas d’una noia de 23 anys derivada per un odontòleg amb problemes de deglució i el segon cas era el d’una dona que patia dolor a l’articulació temporomandibular.

Debriefing– en aquesta fase l’alumne que havia dut a terme la simulació es reunia amb el grup observador i es duia a terme un debriefing conduit per un facilitador i amb la participació d’un expert en el tema. Aquesta activitat es basa en estimular la conversa reflexiva de l’alumne. El seu objectiu és ajudar els estudiants a examinar el significat i les conseqüències de les accions adoptades durant l’experiència simulada.

Visionat d’una exploració i reflexió final

En aquesta darrera fase els dos grups es van tornar a unir i van observar plegats un vídeo d’una exploració realitzada per una logopeda experta. Després es va obrir el torn de preguntes i comentaris.

Reflexió sobre l’activitat


Al cap d’una setmana l’alumne va presentar un document escrit en el qual es demanava la resposta a dos punts:
1. síntesi diagnòstica dels dos casos presentats.
2. valoració de l’experiència de la simulació.
a. Unificació coneixements previs i adquirits en la simulació.
b. Emfatitzar els aspectes positius o fortaleses que he identificat com futur professional i aquells per a la meva millora.
c. Transferència.

Resultats de l’experiència


Els alumnes van valorar molt positivament l’experiència. En aquest espai es ressalten alguns dels comentaris a les tres qüestions plantejades.

“és important tenir clara l’exploració i seguir els passos de cada un dels protocols, per no obviar o passar per alt observacions importants.”

“no només és important fer servir els protocols correctes depenent de la problemàtica que tens al davant, sinó que també els has d’haver treballat prèviament per saber quins aspectes obviar o no preguntar, i a quins donar més importància o intentar obtenir més i millor informació. “

“Después de la simulación, he podido darme cuenta sobretodo de la importancia de la planificación. Es decir, sin un guión previo se hace muy difícil optimizar el tiempo para hacer todas las preguntas necesarias que nos sirven para realizar un correcto diagnóstico”

“crec que la metodologia de la simulació és molt profitosa perquè, per un costat t’ajuda a estructurar idees i a observar maneres de relacionar-te amb el pacient i per l’altre, t’ajuda a fer autocrítica..”

“Al fer tot el treball d’empatia creia que sabia identificar les habilitats que havia d’utilitzar en el transcurs de l’entrevista, però un cop feta la simulació he vist que no és tan fàcil utilitzar-los quan estàs davant de certs pacients..”

Mireia Torralba, directora del grau en Logopèdia de la Facultat de Ciències de la Salut del Campus Manresa de la UVic-UCC