Una bona manera d’ampliar els coneixements que s’imparteixen a l’aula i que, a més, permet entrar en contacte amb noves visions de pensament, així com relacionar-se amb d’altres col·legues de professió o d’altres professionals de la salut, és l’assistència i participació a Jornades científiques. UManresa promou aquesta activitat entre els alumnes amb la creació d’una evidència pel e-portafoli en alguns dels seus períodes pràctics. Això fa que l’alumne, assistint a alguna jornada, fins i tot essent encara alumne i no havent sortit de l’”ou”, hagi pogut explorar nous espais en els quals la nostra professió, la fisioteràpia, cada cop va prenent més part.
És cert que no només es tracta d’assistir, sinó d’aprofitar al màxim les intervencions dels ponents en les comunicacions, les exposicions de pósters o fins i tot, d’atrevir-se a participar en les taules rodones que hi tenen lloc i on, mitjançant preguntes, els assistents poden resoldre els seus dubtes.
Una jornada que va tenir lloc a Barcelona fa poques setmanes, en concret, el dissabte 25 de març i a la qual hi van assistir quatre alumnes de Fisioteràpia d’UManresa va ser la V Jornada de Rehabilitació Neurocognitiva organitzada per la Asociación Española de Rehabilitación Neurocognitiva Perfetti. Els quatre alumnes van assistir-hi de forma gratuïta aprofitant les beques que els organitzadors de la jornada posaven a disposició de les diferents universitats catalanes. En el cas d’UManresa, els premiats van ser seleccionats pel seu interès i qualificacions en l’assignatura de Fisioteràpia en neurologia II, realitzada durant el primer semestre, i que dedica un ampli bloc a la Fisioteràpia neurocognitiva. Així doncs, és d’especial rellevància el salt d’allò que s’ha après a l’aula cap a un altre ambient més professional i científic “post-aula”.
Aquest any, la citada jornada anava dirigida a la Neurociència, amb una proposta de diferents ponències en les quals, com a comú denominador, s’hi exposaven estudis de caire científic en el món de la rehabilitació neurocognitiva. En primer lloc, Daniele de Patre, fisioterapeuta i ex-becari del Centro Studi de Rehabilitació Neurocognitiva (Santorso, Itàlia) va exposar la seva participació en la primera part d’un rellevant estudi que s’està duent a terme amb el grup d’investigació de la Universitat de Minnessota sobre els efectes de la rehabilitació neurocognitiva en pacients amb ictus. La investigadora principal, Ann Van de Winckel, juntament amb en Daniele de Patre han portat a terme un estudi amb quatre pacients d’ictus crònics (a partir dels sis mesos) a qui, després de les pertinents valoracions quantitatives (escales de mesura), se’ls va aplicar també la valoració i abordatge neurocognitiu, on el llenguatge i la interpretació d’allò que manifesta el pacient és molt important, considerant aspectes sensitius, cognitius i emocionals. Es va valorar una acció patològica de cada pacient per tal que el terapeuta realitzés les hipòtesis sobre quins processos cognitius estarien alterats influint en el seu comportament motor per adequar els exercicis terapèutics a cada pacient en particular. Les millores dels 4 pacients, també confirmades amb proves de neuroimatge aplicades pre i post estudi, han representat el pas necessari per tal de continuar l’estudi, actualment, amb 12 pacients més, i per a la proposta de realització d’un assaig clínic aleatoritzat, l’inici del qual està previst per aquest any 2017.
La segona ponència de la jornada va anar a càrrec de dos actuals becaris del Centro Studi, Marta Suñé i Adrián Pérez, procedents de Catalunya i Galícia respectivament, però que ara estan formant-se i desenvolupant la seva activitat a Itàlia, al centre de màxima referència en aquest tipus de rehabilitació. La seva comunicació va consistir en la presentació de diferents tipologies de pacients i en la seva anàlisi didàctica de la fase de l’observació d’aquelles accions que els pacients no realitzaven correctament en relació als diferents espais de l’acció (per exemple, espai posterior, lateral, o anterior, en l’acció d’agafar un ampolla d’aigua). Aquest representa un dels punts d’interès de l’activitat d’estudi i d’investigació que es duu a terme actualment en el Centro Studi. Per finalitzar la sessió matinal, va tenir lloc una taula rodona amb els tres ponents i en la qual el públic es va mostrar molt participatiu.
Després de dinar, la Jornada va prosseguir amb l’exposició, per part meva, de la defensa de la tesi doctoral relacionada amb la Fisioteràpia neurocognitiva i, en concret, amb la influència dels processos neuropsicològics, com són l’atenció, la percepció i altres en la recuperació del moviment de l’extremitat superior en pacients amb ictus. En la presentació es va destacar l’elaboració d’un protocol de valoració, tractament i seguiment neurocognitiu i la seva posada experimental amb la realització d’un estudi pilot. Fruit de tot el treball de la tesi, han aparegut tres publicacions científiques, l’última de les quals referent a l’estudi pilot sortirà aquest mateix mes d’abril.
Com cada any, en la jornada hi ha un espai dedicat a les comunicacions lliures pels socis, essent una forma d’aproximar el fisioterapeuta clínic a la necessitat d’estudiar i de mostrar als altres allò que realitza en el seu dia a dia amb la intervenció terapèutica. Aquest any, Cristina Alonso i Diana Vila van presentar un cas sobre l’abordatge de la marxa en un pacient amb apràxia, mentre que una altra sòcia, Anna Sorribes es va centrar en un seu cas d’un pacient amb algodistròfia de Sudeck.
La jornada es va tancar amb els pertinents agraïments, així com amb el sorteig d’un llibre sobre el dolor (Il Dolore come problema riabilitativo), escrit des del Centro Studi i en la redacció del qual hi va participar activament un ex-alumne de la FUB i també ex-borsista del mateix Centro Studi, Marc Aureli Piqué. Justament la sort del sorteig va caure sobre un dels nostres quatre assistents d’UManresa, que va tornar cap a casa amb el llibre. Enhorabona!
Laia Sallés, professora del grau en Fisioteràpia de la Facultat de Ciències de la Salut del Campus Manresa de la UVic-UCC