Teràpia aquàtica i fibromiàlgia

La teràpia aquàtica, basada en diversos mètodes de fisioteràpia, utilitza com a mitjà l’aigua per a l’assoliment dels seus objectius.



Les característiques de l’aigua faciliten la flotació del cos, el que fa que les articulacions no aguantin les càrregues de treball que suposen, tant el pes del mateix cos, com el provocat pels exercicis que puguin realitzar-se. Aquestes característiques també permeten, d’una banda, augmentar la força en un major recorregut articular a causa d’una major resistència que suposa aquest mitjà, i, d’una altra, a causa de la temperatura de l’aigua (entre 28 i 32 ºC), reduir la sensació de dolor, la tensió muscular i augmentar la relaxació, facilitant l’execució dels diferents exercicis [1, 2].

La fibromiàlgia (FM) és un trastorn crònic caracteritzat per dolor generalitzat en combinació amb sensibilitat en almenys 11 de 18 punts sensibles establerts [3]. Es va adoptar una nova definició de FM després de la publicació dels nous criteris diagnòstics de l’American College of Rheumatology (ACR) l’any 2010, que, a més del dolor, inclou altres símptomes importants com la fatiga, son no reparador, problemes cognitius i una varietat de símptomes somàtics [4]. La taxa de prevalença mitjana de FM a Europa és del 2,5% [5] i la prevalença a Espanya en els majors de 20 anys d’edat és del 2,4% [6]. La incidència de FM està augmentant a nivell mundial. És un quadre clínic comú que requerirà cada vegada més atenció especialitzada.

Com podem veure a continuació, en la literatura científica trobem diversos estudis que aconsellen l’exercici en piscina per a pacients amb FM, bé comparant els programes realitzats en aquest mitjà amb un altre tipus d’intervencions terapèutiques o bé descrivint els efectes beneficiosos que aquests programes tenen en aquestes persones.

Un estudi realitzat per Segura –Jiménez et al. [7] va tenir com a objectiu determinar els canvis immediats d’un programa d’exercici basat en piscina d’aigua calenta sobre el dolor en pacients amb FM. 33 dones van participar en un programa de 12 setmanes (2 sessions per setmana) d’aigua de baixa o moderada intensitat en piscina. Es va avaluar el dolor per mitjà d’una escala analògica visual abans i després de cada sessió. Va demostrar que un programa d’exercici basat en piscina d’aigua calenta durant 12 setmanes (2 cops per setmana) conduïa a una disminució immediata positiva en el nivell de dolor en les dones amb FM. Les millores van ser majors en les dones més grans i en aquelles amb dolor més intens.

López-Rodriguez et al. [8] van realitzar un estudi comparatiu de dos programes d’exercicis i els seus efectes en pacients amb FM. El primer va consistir en la realització d’estiraments, mentre que en el segon, realitzat en medi aquàtic, els pacients van practicar “biodansa”, una modalitat d’exercicis on la música té un especial protagonisme. Es va avaluar la qualitat de vida, el dolor i l’estat de depressió, observant-se que existien diferències significatives entre els resultats d’un grup i un altre, sent el grup que va realitzar “biodansa” el que va obtenir millors resultats respecte del dolor i la qualitat de vida.

Cuesta-Vargas i Adams [9] van comparar els efectes sobre la qualitat de vida i l’estat de salut en pacients amb FM d’un programa integrat per exercicis a la piscina. En aquest estudi van participar dos grups de pacients amb FM. El primer va realitzar el programa d’exercicis durant 8 setmanes i el segon, el grup control, va continuar amb les seves activitats quotidianes i va rebre un fulletó indicatiu sobre consells relacionats amb l’activitat física. Es van trobar, a la finalització de l’estudi, millores significatives en el grup experimental en relació al grup control respecte de la funció física, dolor, fatiga i rigidesa.

Aparicio et al. [10], en el seu treball, van avaluar com afectava un programa d’exercici aquàtic en la producció de citocines per part de dones amb FM. El programa es va realitzar durant 8 mesos, amb una freqüència de 2 sessions setmanals de 60 minuts de durada. Les conclusions del mateix van ser que l’exercici realitzat tenia efectes antiinflamatoris i millorava la qualitat de vida de les pacients amb FM.

Mannekorpi et al. [11], al seu estudi, van observar els efectes que produïa un programa de teràpia aquàtica + educació de 20 setmanes de durada (1 sessió setmanal) en un grup de 81 dones amb FM. Aquest grup es va comparar amb un altre integrat per 85 dones amb FM, que van dur a terme, durant 6 setmanes, un programa educatiu d’una hora de durada amb l’objectiu d’introduir estratègies per fer front a símptomes de la FM i fomentar l’activitat física regular. Els resultats obtinguts mostraven millores significatives en l’estat de salut del grup que va realitzar els exercicis a la piscina en relació al grup que només va realitzar el programa educatiu.

Evcik i col. [12] també van avaluar dos programes diferents d’exercicis, però en aquest estudi un dels programes es realitzava en piscina i l’altre al domicili del pacient. La mostra estava formada per 63 pacients amb FM que es van assignar aleatòriament en dos grups: grup I (n = 33) que va realitzar el programa d’exercicis a la piscina i grup II (n = 30) que va realitzar l’entrenament al seu domicili. Tots dos programes es van realitzar durant 5 setmanes, 3 sessions per setmana, amb una durada de 60 minuts cada sessió. No es van obtenir diferències estadísticament significatives entre els dos grups, però sí es va observar una major reducció del dolor (40%) en el grup I respecte del grup II (21%).

Gusí et al. [13] van observar com un programa d’entrenament aquàtic dut a terme durant 12 setmanes, amb una periodicitat de 3 vegades per setmana, realitzat per dones amb FM, millorava la seva qualitat de vida i disminuïa el dolor. La durada de cada sessió era de 60 minuts i el programa incloïa 10 minuts d’escalfament que consistia en caminar lentament a l’aigua, 10 minuts d’exercicis aeròbics al 60-65% de la freqüència cardíaca màxima, i un entrenament de força moderada en extremitats superiors i inferiors.

Tomas-Carus et al. [14] van publicar un treball amb l’objectiu d’avaluar els efectes d’entrenament aquàtic, realitzat en un període de 12 setmanes, sobre la salut física i mental en les dones amb FM. L’estudi es va realitzar sobre una mostra de 34 dones, distribuïdes en dos grups de 17. El primer va realitzar un programa d’exercicis durant 60 minuts en aigua calenta tres vegades a la setmana i el segon (grup control) va continuar amb les seves activitats habituals de temps lliure. Es va observar com les pacients amb FM, després de 12 setmanes d’exercici en aigua calenta, van millorar un 26% el dolor, un 33% la rigidesa muscular, un 36% l’ansietat, un 26% la depressió, un 35% la funció física, un 34% sentir-se bé i un 14% la capacitat de treball, mesurat amb les subescales del Qüestionari d’Impacte de la FM (FIQ), amb una millora final del 27% en l’escala total. Les conclusions van ser que l’addició a un programa d’exercici físic aquàtic reduïa l’impacte de la FM a la salut física i mental dels pacients amb FM.

Per tant, els avantatges de l’exercici físic realitzat en aquest mitjà, fan que aquesta modalitat sigui una opció més a incloure, per part del fisioterapeuta, en el tractament de la FM, sent les característiques més comuns d’un programa de teràpia aquàtica la realització de treball aeròbic com a base del mateix (amb intensitats de treball entre 60 i 80% de la freqüència cardíaca màxima), començant amb un escalfament i finalitzant amb exercicis de refredament i relaxació, amb una durada aproximada de 60 minuts i amb una freqüència de 3 sessions per setmana.

Agustí Acosta, professor dels estudis de Fisioteràpia de la Facultat de Ciències de la Salut del Campus Manresa de la UVic-UCC

REFERÈNCIES

[1] Rodríguez G, Iglesias R. Bases físicas de la hidroterapia. Fisioterapia 2002; 24 (monogràfic. 2): 14-21.

[2] Gómez A, Martínez, M, Jaén, F. Programa de ejercicio físico en el medio acuático. Fisioterapia. 2001; 23 (4): 177-184.

[3] Wolfe F, Clauw DJ, Fitzcharles MA, Goldenberg DL, Häuser W, Katz RS et al. Fibromyalgia Criteria and Severity Scales for Clinical and Epidemiological Studies: A Modification of the ACR Preliminary Diagnostic Criteria for Fibromyalgia. J Rheumatol. 2011 Feb 1.

[4] Wolfe F, Clauw DJ, Fitzcharles MA, Goldenberg DL, Katz RS, Mease P et al. The American College of Rheumatology preliminary diagnostic criteria for fibromyalgia and measurement of symptom severity. Arthritis Care Res (Hoboken). 2010 May;62(5):600-10.

[5] Queiroz LP. Worldwide epidemiology of fibromyalgia. Curr Pain Headache Rep. 2013; doi: 10.1007/s11916-013-0356-5.

[6] Carmona L, Ballina J, Gabriel R, Laffon A, EPISER Study Group The burden of musculoskeletal diseases in the general population of Spain: results from a national survey. Ann Rheum Dis. 2001;60(11):1040–5. doi: 10.1136/ard.60.11.1040.

[7] Segura-Jiménez V, Carbonell-Baeza A, Aparicio VA, Samos B, Femia P, Ruiz JR, Delgado-Fernández M. A warm water pool-based exercise program decreases immediate pain in female fibromyalgia patients: uncontrolled clinical trial. Int J Sports Med. 2013 Jul;34(7):600-5. doi: 10.1055/s-0032-1329991. Epub 2012 Dec 20.

[8] López-Rodríguez MD, Castro-Sánchez AM, Fernández-Martínez M, Matarán-Peñarrocha GA, Rodríguez-Ferrer ME. Comparison between aquatic-biodanza and stretching for improving quality of life and pain in pations with fibromyalgia. Aten Primaria. 2012 May 14.

[9] Cuesta-Vargas AI, Adams N. A pragmatic community-based intervention of multimodal physiotherapy plus deep water running (DWR) for fibromyalgia syndrome: a pilot study. Clin Rheumatol. 2011 Nov;30(11):1455-62.

[10] Aparicio VA, Ortega FB, Heredia JM, Carbonell-Baeza A, Sjöström M, Delgado-Fernandez M. Handgrip strength test as a complementary tool in the assessment of fibromyalgia severity in women. Arch Phys Med Rehabil. 2011 Jan;92(1):83-8.

[11] Mannerkorpi K, Nordeman L, Ericsson A, Arndorw M; GAU Study Group. Pool exercise for patients with fibromyalgia or chronic widespread pain: a randomized controlled trial and subgroup analyses. J Rehabil Med. 2009 Sep;41(9):751-60.

[12] Evcik D, Yigit I, Pusak H, Kavuncu V. Effectiveness of aquatic therapy in the treatment of fibromyalgia syndrome: a randomized controlled open study. Rheumatol Int. 2008 Jul;28(9):885-90.

[13] Gusi N., Tomas-Carus P. Cost-utility of an 8-month aquatic training for women with fibromyalgia: a randomized controlled trial. Arthritis Research & Therapy 2008, 10:R24 (doi:10.1186/ar2377).

[14] Tomas-Carus P, Häkkinen A, Gusi N, Leal A, Häkkinen K, Ortega-Alonso A. Aquatic training and detraining on fitness and quality of life in fibromyalgia. Med Sci Sports Exerc. 2007 Jul;39(7):1044-50.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *