Activitat física i salut

L’informe sobre Esport i Activitat Física presentat per l’últim Eurobaròmetre mostra unes dades preocupants en relació a aquests ítems [1]. Les seves conclusions indiquen que, aproximadament, un 42% de la població europea no practica cap tipus d’exercici o esport, situant la població espanyola per sobre d’aquesta mitjana (un 44%). A més cal tenir en compte que quasi un 50% de la població espanyola també va contestar que mai realitzava cap altre tipus d’activitat física, com anar a caminar, desplaçar-se en bicicleta, mentre la mitjana europea se situa en un 30%.

 

Aquestes dades són preocupants a diferents nivells, però de manera especial ho són en relació al pronòstic de la qualitat de salut de la població. Cal tenir en compte que pocs dies d’inactivitat física (IF), descrita com a una situació en la qual els nivells d’activitat física (AF) es troben per sota dels requerits per tenir un nivell òptim de salut i de prevenció de mort prematura [2], generen canvis molt importants a nivell fisiològic [2–6]. Alibegovic et al. [3] van observar, a partir d’una biòpsia muscular realitzada al quàdriceps, que després d’una situació de 10 dies de repòs absolut, s’havia produït un canvi en l’expressió genètica d’un 11% del total de gens estudiats. D’aquests, la majoria es van regular a la baixa, i pocs van mostrar una expressió superior. És interessant destacar que un dels blocs genètics més afectats per la regulació a la baixa van ser els relacionats amb la fosforilació oxidativa de la glicòlisi i els vinculats amb el metabolisme dels àcids grassos, és a dir, aquells relacionats amb els processos d’obtenció d’energia cel·lular. Un altre aspecte interessant d’aquest estudi és que després de realitzar un reentrenament de caràcter aeròbic de 4 setmanes, un 17% dels gens no van tornar a la seva expressió habitual, restant així de manera irreversible.

Una altra idea exposada és que aquesta no mobilització ni activitat muscular indueix a l’atròfia muscular [4]. D’aquesta manera se suprimeix la síntesi de proteïnes musculars, tot i que pugui existir la seva disponibilitat, i augmenta la destrucció d’aquestes. També s’ha observat que un nivell baix d’AF podria facilitar la presència de dolor crònic a partir de la fosforilació de receptors de tipus NMDA a la banya posterior de la medul·la, augmentant l’excitabilitat dels impulsos percebuts [6].

Per això cal tenir en compte que períodes on pugui existir algun tipus d’immobilització o enllitament, són, per sí mateixos, situacions patològiques en les quals el metabolisme es veurà afectat de diferents maneres, ja sigui alterant els mecanismes d’obtenció d’energia cel·lular, la qualitat muscular (essent les fibres de tipus I les més susceptibles a l’atròfia), sensibilitzant el dolor de la regió i augmentant la inflamació… [3,4,6].

Destacar també que mantenir uns nivells adequats d’AF (segons l’OMS, acumular 150’ d’exercici aeròbic a la setmana com a mínim) comporta beneficis a llarg termini. S’ha descrit l’AF com un element clau en la prevenció de moltes patologies (diabetis tipus 2, osteoporosi, alguns tipus de càncer, patologia hepàtica, patologia cardiovascular, hipertensió arterial, disminució de la funció cognitiva,… [2,7]). I també considerar les capacitats físiques com un marcador de la qualitat de vida, de manera que uns valors inferiors en aquestes impliquen un major risc de mort prematura [2].



Olga Borao, professora del Grau en Fisioteràpia de la Facultat de Ciències de la Salut del Campus Manresa de la UVic-UCC

REFERÈNCIES

1. Eurobarometer. Special Eurobarometer 412 -Sport and physical activity. [Internet]. European Comission, 2014 [Consultat 23 de febrer de 2017]. Disponible a : (http://ec.europa.eu/health//sites/health/files/nutrition_physical_activity/docs/ebs_412_en.pdf).
2. Booth FW, Roberts CK, Laye MJ. Lack of exercise is a major cause of chronic diseases. Compr Physiol. 2012;2(2):1143-211.
3. Alibegovic AC, Sonne MP, Højbjerre L, Jacobsen S, Nilsson E, Færch K, et al. Insulin resistance induced by physical inactivity is associated with multiple transcriptional changes in skeletal muscle in young men. Am J Physiol – Endocrinol Metab. 2010;299(5):752-63.
4. Atherton PJ, Greenhaff PL, Phillips SM, Bodine SC, Adams CM, Lang CH. Control of Skeletal Muscle Atrophy in Response to Disuse: Clinical/Preclinical Contentions and Fallacies of Evidence. Am J Physiol Endocrinol Metab. 2016;311:E594-604.
5. Bergouignan A, Antoun E, Momken I, Schoeller D a, Gauquelin-Koch G, Simon C, et al. Effect of contrasted levels of habitual physical activity on metabolic flexibility. J Appl Physiol. 2013;114(3):371-9.
6. Sluka KA, O’Donnell JM, Danielson J, Rasmussen L a. Regular physical activity prevents development of chronic pain and activation of central neurons. J Appl Physiol. 2013;114(6):725-33.
7. Egan B, Zierath JR. Exercise metabolism and the molecular regulation of skeletal muscle adaptation. Cell Metab. 2013;17(2):162-84.