El handbol és un esport grupal que consisteix en l’enfrontament de dos equips formats per set jugadors, sis d’ells de camp i un porter. Com el seu nom indica es practica amb les mans amb l’objectiu d’introduir la pilota en la porteria de l’equip contrari per marcar la major quantitat de gols.
Generalment es juga en pavellons coberts, tot i que en els seus orígens era habitual que els partits es disputessin a l’aire lliure. El terreny de joc és rectangular (20x40m) amb una porteria de 2x3m a cada extrem i dues àrees reglamentades a cada camp. Les dimensions del terreny de joc, de les porteries i de la pilota varien en funció de la categoria a la que es juga. Les superfícies de joc són majoritàriament de parquet flotant o de materials sintètics (ex: goma), encara que també podem trobar pistes de ciment.
En la pràctica del handbol es realitzen diferents gestos esportius (desplaçaments laterals sense lliscament, carreres lineals, fintes, salts o canvis de ritme i de direcció) segons la posició de cada jugador, o bé en funció de si s’està atacant o defensant.
Les característiques principals que ha de tenir un calçat de handbol són:
- Sola adherent, amb un dibuix espigat, que permeti una frenada en sec i arrencades sense patinar. És recomanable que incorpori un dibuix circular sota el cap del primer metatarsià per afavorir els canvis de direcció. Acostuma a existir un allargament anterior de la sola per protegir mínimament els dits.
- La sola i/o la mitja sola ha de proporcionar amortiment per tal de reduir la força d’impacte que pateixen els genolls i les plantes dels peus després de realitzar cada salt. Per aconseguir aquest efecte s’utilitzen escumes de diferents densitats.
- Ha de proporcionar estabilitat. Aquest efecte s’aconseguirà amb un contrafort suficientment rígid, tant de la part posterior com dels laterals del taló. Aquests elements, conjuntament amb contencions laterals a l’avantpeu, ens ajudaran a tenir major estabilitat de peu i turmell quan es realitzin desplaçaments laterals ràpids, reduint el risc de possibles lesions de turmell.
- El calçat també ha de proporcionar comoditat, per tant, és important que estigui fet amb materials lleugers, resistents i transpirables, evitant les costures.
- El tancament ha de ser acordonat per aconseguir una màxima subjecció, sent recomanable que no arribi fins a la zona de la flexió dels dits per evitar conflictes. Pot ser de canya mitjana, que no sobrepassi els mal·lèols. També ha d’incorporar una llengüeta encoixinada per evitar compressions.
La pràctica d’aquest esport pot provocar lesions tant a la part superior (cap, braços i esquena) del cos com a les extremitats inferiors. En les extremitats inferiors són freqüents les lesions lligamentoses al genoll i al turmell.
En l’aparició d’aquestes lesions hi influeixen els següents aspectes:
- Es tracta d’un esport de contacte molt intens amb freqüents xocs entre jugadors.
- El maneig del canell i l’espatlla presenta una funció important.
- Existeix una sol·licitació important dels músculs peroneals a causa de la inestabilitat del turmell en els desplaçaments laterals, els girs o els salts.
- Existeixen situacions en les que el peu queda plantat i fixat a terra, amb canvi d’una rotació externa a interna.
- Es donen unes condicions inadequades de la superfície de joc o del calçat.
Val la pena destacar una sèrie de mesures per a la prevenció de lesions a nivell de turmell:
- Estar ben hidratat i ben alimentat en tot moment (abans, durant i després de l’activitat física) .
- Realitzar una bona rutina d’higiene muscular per prevenir disfuncions a la musculatura de la cadena posterior i als estabilitzadors externs.
- Fer un bon treball propioceptiu i de control motor per optimitzar la capacitat de resposta del turmell davant de les diferents situacions que es donen en aquesta pràctica esportiva.
- Utilitzar calçat adequat (com s’ha descrit anteriorment) i que estigui en bones condicions.
- Quan sigui necessari es poden complementar aquestes actuacions amb uns suports plantars per aconseguir una major estabilitat del peu.
Judit Bernadas, Judith Garcia i Anna Linares, alumnes de Podologia Esportiva del Grau en Podologia de la Facultat de Ciències de la Salut del Campus Manresa de la UVic-UCC