En qualsevol entrevista clínica hi tenen un paper fonamental les habilitats comunicatives del professional. Conduir una entrevista clínica implica saber fer les preguntes de manera adequada, mostrar escolta activa, expressar-se de forma clara i concreta… Una major o menor destresa en aquestes habilitats té una repercussió directa en la percepció de l’atenció que rep el pacient. Així mateix, aquestes habilitats són un element decisiu en l’èxit de l’entrevista.
Existeix un reconeixement generalitzat de la importància que tenen aquestes habilitats pel professional sanitari (1,2) i així es contempla com a competència específica en molts dels plans d’estudi de professions de l’àmbit de la salut, com per exemple el grau de logopèdia. En aquest cas, l’alumne, en finalitzar els seus estudis, ha de “Ser capaç d’establir una comunicació clara i eficient amb el pacient, els seus familiars i amb la resta de professionals que intervenen en la seva atenció adaptant-se a les característiques sociolingüístiques i culturals de l’interlocutor”. (competència específica 17)
Però quines són les habilitats comunicatives? En quins elements o aspectes es concreten?
Existeix un ampli ventall de propostes diverses que fan difícil arribar a un consens, però d’altra banda esdevé imprescindible disposar d’alguna descripció i/o classificació com a pas previ per poder planificar el seu entrenament i l’avaluació en la formació de futurs professionals sanitaris. Els resultats de la revisió sistemàtica de Cömert (2) sobre les escales d’avaluació de la comunicació usades en OSCE’s pot servir d’exemple per veure la diversitat de propostes de definició d’aquestes habilitats. En tant sols 12 estudis hi ha 8 escales diferents d’avaluació de les habilitats comunicatives i no es pot trobar en totes elles una definició explícita d’aquestes habilitats. Les escales són força diferents entre sí, tant en el nombre de dimensions que inclouen com pel que fa als ítems a avaluar i la varietat de les respostes possibles.
En l’àmbit específic de la logopèdia és també àmplia la diversitat d’escales i de classificacions per a la definició i avaluació d’aquestes competències. En alguns estudis en què es presenten experiències de pràctiques amb pacients simulats es poden trobar diverses propostes d’avaluació de competències clíniques entre les quals s’hi contemplen les habilitats comunicatives (3,4). Zraick et al (3) proposa un checklist de 26 ítems (fa /o no fa) dividits en 4 blocs. Dinsmore et al. (4) proposa un chekclist per avaluar les competències clíniques amb un apèndix dedicat a la comunicació format per 10 ítems. Els ítems s’avaluen amb una escala de 1 a 5 en funció d’uns descriptors explícits. Els dos exemples posen de nou de manifest la manca de consens en la definició i classificació d’aquestes habilitats.
Davant d’aquesta disparitat de propostes es fa imprescindible l’elecció de l’escala que major s’adapti a les necessitats formatives i d’avaluació. En el cas de les professions de l’àmbit sanitari La guia de Calgary-Cambridge (1) pot ser una bona opció. Els autors la conceben com un mètode per donar resposta a l’ensenyament de les habilitats comunicatives de forma integrada als continguts clínics. La guia pretén donar les pautes per poder conduir una entrevista clínica integrant els elements propis del procés de dur a terme una entrevista clínica (inici, presa de dades, avaluació -exploració física, tancament) i la complementació de la història clínica. S’organitza en cinc blocs clarament diferenciats i per cada un s’estableixen diferents ítems a seguir i a observar. En total es contemplen 71 ítems.
A continuació es mostra un diagrama amb la seqüència:(1)
En l’entrevista clínica es fan evidents dos processos: per una banda s’estableix una relació amb el pacient i per l’altra cal donar resposta a una necessitat o una demanda clínica. Les habilitats comunicatives són fonamentals en tots dos. Mitjançant la comunicació, el professional ha de construir el clima de confiança on el pacient se senti còmode i segur i també a partir de la comunicació el professional obtindrà la informació rellevant per complimentar la història clínica que li permetrà arribar al diagnòstic amb èxit. Tot el model i els recursos d’entrenament i avaluació de la Calgary-Cambridge guide són consultables i es poden descarregar a:
http://www.gp-training.net/training/communication_skills/calgary/index.htm
Mireia Torralba, directora dels estudis de Logopèdia de la Facultat de Ciències de la Salut del campus Manresa de la UVic-UCC
REFERÈNCIES
- Kurtz S, Silverman J, Benson J, Draper J. Marrying content and process in clinical method teaching: enhancing the Calgary-Cambridge guides. Acad Med [Internet]. 2003 Aug [cited 2016 Apr 22];78(8):802–9. Available from: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/12915371
- Cömert M, Zill JM, Christalle E, Dirmaier J, Härter M, Scholl I. Assessing Communication Skills of Medical Students in Objective Structured Clinical Examinations (OSCE) – A Systematic Review of Rating Scales. PLoS One [Internet]. 2016 Jan [cited 2016 Apr 2];11(3):e0152717. Available from: http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?artid=4816391&tool=pmcentrez&rendertype=abstract
- Zraick RI, Allen RM, Johnson SB. The use of standardized patients to teach and test interpersonal and communication skills with students in speech-language pathology. Adv Health Sci Educ Theory Pract [Internet]. 2003 Jan [cited 2016 Feb 19];8(3):237–48. Available from: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/14574048
- Dinsmore BF, Bohnert C, Preminger JE. Standardized patients in audiology: a proposal for a new method of evaluating clinical competence. J Am Acad Audiol [Internet]. 2013 May [cited 2016 Feb 19];24(5):372–92. Available from: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/23739058