Les infermeres som professionals experts que exercim amb excel·lència les nostres funcions en qualsevol del àmbits de desenvolupament professional. Les capacitat d’expertesa clínica, els coneixement adquirits i apresos, les capacitats d’interactuar amb les persones que atenem, els circuits, els protocols, les trajectòries clíniques, l’acompanyament en moments difícils, els tractaments, les sessions clíniques, són elements que exigeixen competència i professionalitat. També demostrem que sabem consolar, donar seguretat a les persones, acompanyar en el dolor i el patiment, donar confort en moments durs, animar i encoratjar a lluitar per tirar endavant situacions compromeses, buscar solucions dins del context familiar, orientar en estratègies que augmentin la capacitat de fomentar la salut, etc.
Tots aquests són requisits indispensables per demostrar una bona competència com a professionals de l’àmbit de la infermeria. Les infermeres ho sabem i compartim aquestes exigències.
Per altra banda, també cal reconèixer que l’abordatge de situacions on intervenen tantes emocions i sentiments per part de les persones ateses s’acompanya d’un cúmul de sentiments per part de les infermeres que cuiden i que, a vegades, poden passar també per un procés personal complicat. Gestionar les respostes adequades i que el resultat sigui eficient exigeix un molt bon control de les nostres emocions, un aprenentatge més profund de tots els àmbits de la professió.
El respecte per les decisions dels altres, la reverència que la vida dels altres ens mereix i la capacitat d’acompanyar emocions del altres, a vegades demanen un compromís també amb la concepció que aquest elements ens mereixen a nivell individual. Aquesta és una assignatura d’una alta complexitat i que requereix d’una visió més àmplia de la professió.
No tot és fàcil quan en el dia a dia “ la professió va per dins” , perquè som humans i patim també amb el patiment dels altres i, a voltes, les nostres emocions poden ser un element d’interferència en la resolució de situacions de salut. Aquesta línia fina que delimita l’exercici professional és la clau per ser realment eficients. Perquè només entenent que l’altre té sentiments, podem ajudar realment . Només sabent que ell farà el que cregui convenient, podem entendre les seves conductes; només veient que ell serà autònom en tot el procés de salut, sabrem posar-nos en condicions d’ajudar-lo i conduir-lo a un resultat satisfactori.
Les habilitats que les infermeres demostrem en la gestió de les cures ve donada per la capacitat que tenim també de gestionar les nostres pròpies emocions. I només així, la nostra professió serà del tot valorada i reconeguda. Aquest és el distintiu que emmarca la nostra professió en un altíssim reconeixement humà i professional. L’eficiència i la qualitat dels resultats en salut està en funció de la forma com els seus professionals gestionen les emocions dels qui atenen, i d’una forma molt especial, de les infermeres que són qui més temps estan al costat del malalts. Tot el que promou canvis d’hàbits en les persones passa pel sedàs de l’afectivitat i de la responsabilització personal. Per això, treballar amb les persones, vol dir implicar-se també en aspectes afectius. Treballar en comú aquells factors que ens emocionen a nosaltres com a professionals, comentar les nostres inseguretats, les nostres pors, les nostres fortaleses, ens fa ser grans, i ens ajuda a tractar les persones amb una mirada més humanista de les cures que oferim. Establir un diàleg constant i compartir el que ens diu el cap i el que ens diu el cor a l’hora de cuidar persones, fa que les nostra professió adquireixi una dimensió més professional i s’exerceixi amb un sentit més profund i consensuat. Els equips que busquen l’excel·lència tenen molt present el que pensen i pateixen els seu professionals. Abordar amb el diàleg la manera com ens influeix el cuidar a les infermeres que cuidem ha de ser una constant en el bon funcionament dels equips que busquen una atenció de qualitat.
Montse Vila, professora dels estudis de grau en Infermeria de la Facultat de Ciències de la Salut d’UManresa (UVic-UCC)