L’alumnat amb sordesa pot trobar barreres comunicatives al llarg de la jornada escolar. L’assessorament del logopeda al professorat i a l’alumnat ajudarà a superar-les.
La socialització de l’adolescent amb sordesa en l’entorn educatiu ve donada per l’accés a la comunicació formal i informal.
La comunicació formal té lloc durant les sessions acadèmiques, es caracteritza per un llenguatge elaborat, amb lèxic específic i propi de cada matèria. La metodologia utilitzada pel professorat és fonamental perquè l’alumnat amb sordesa comprengui l’explicació del professorat, aprengui el contingut de l’assignatura i participi en els intercanvis comunicatius que es produeixen. Un aspecte important en el desenvolupament de les classes és la gestió adequada de les converses col·lectives, per tal que l’estudiant amb sordesa pugui seguir, comprendre i participar d’aquestes discussions grupals.
La comunicació informal o social té lloc en els espais de descans al llarg de la jornada escolar, durant l’estona d’esbarjo, en el menjador, en els canvis de classe…, i es caracteritza per un llenguatge informal, col·loquial, amb lèxic específic del món adolescent. En aquests espais predominen les converses en petit grup; tot i que, per les seves característiques, els estudiants amb sordesa poden tenir dificultats per accedir a les mateixes. Aquestes converses es caracteritzen per discussions ràpides, canvis de torn, canvis de tema, intervencions simultànies de diferents participants, ús de renecs, sobrenoms, etc. En ocasions, els estudiants amb sordesa se senten exclosos d’aquestes converses o bé fan aportacions comunicatives més limitades. La comunicació informal és també més resistent a la intervenció dels professionals.
El o la logopeda pot assessorar el professorat i l’alumnat del centre educatiu per superar aquestes barreres comunicatives.
Pel que fa al professorat, ha d’ubicar l’estudiant amb sordesa dintre de l’aula en llocs que li permetin visualitzar fàcilment el docent, la pissarra i la resta de companys. Ha d’utilitzar les noves tecnologies, l’experimentació, el treball cooperatiu, l’elaboració de projectes en petit grup, com a font d’aprenentatge i intercanvi comunicatiu dels alumnes entre ells, per sobre de les llargues explicacions magistrals clàssiques. Visualitzar a la pissarra el lèxic propi del tema, els diferents apartats i principals idees, les dates significatives relacionades amb el tema (entregues, presentacions, exàmens…) ajuden a tot l’alumnat, i especialment a l’alumnat amb sordesa, en l’aprenentatge de l’assignatura.
Quant a les discussions grupals a classe, el professorat ha d’establir unes normes clares de funcionament del grup, proposant un estudiant moderador que regula els torns de paraula i resumeix a la pissarra les principals idees i conclusions; demanant que l’estudiant que té la paraula s’alci per tal de ser identificat i visualitzat per la resta de companys; deixant un temps de reflexió entre cada intervenció, etc.
Pel que fa a l’alumnat, l’adolescent amb sordesa ha de conèixer el lèxic propi dels adolescents del seu entorn (sobrenoms del professorat o dels companys, renecs habituals…). El treball logopèdic consistent en converses en petit grup entre diferents adolescents amb sordesa o entre l’adolescent sord i alguns companys oients, sota la conducció del professional que modera i estimula la conversa, pot ajudar l’estudiant a exercitar habilitats comunicatives i que les pugui aplicar en els entorns informals i formals del centre educatiu. Si l’estudiant sord està d’acord, el o la logopeda pot abordar, en una tutoria en petit grup entre aquest estudiant i alguns companys de classe, els principals obstacles comunicatius que apareixen en els espais de converses informals i reflexionar conjuntament sobre com resoldre’ls.
Mireia Rom Sedó, Professora dels estudis de Grau en Logopèdia, a l’assignatura d’Adquisició i Processament del Llenguatge de la Fundació Universitària del Bages