L’electromiografia per superfície: Una eina objectiva per avaluar el múscul.

Imatge 1: A nivell superficial enregistrem el sumatori de potencials d'acció de les diferents fibres musculars que es troben sota l'elèctrode (1)

L’electromiografia per superfície és un mètode d’avaluació no invasiu que ens permet quantificar el senyal elèctric que es dóna en la contracció muscular. Mitjançant elèctrodes col·locats sobre la pell som capaços de recollir les variacions fisiològiques de l’estat de la membrana del conjunt de fibres musculars (potencials d’acció) que es troben a sota l’elèctrode. El resultat final, doncs, és l’obtenció d’un senyal amb una intensitat i una freqüència resultant de la suma de tots els potencials d’acció. Així doncs, des de la superfície i recollint aquest senyal, podem controlar què està passant en el múscul i com es comporta sota diferents condicions (ex: estat basalt, durant la realització d’un gest….)

Les característiques/condicions musculars que podem analitzar a partir de l’anàlisi del registre electromiogràfic poden ser varies, però les principals són tres:

Imatge 2: Registre de 3 músculs de diferents amplituds, i els seus diferents nivells d'activació muscular

Activació muscular: Com més fibres musculars estiguin activades més potencials d’acció es captaran a nivell de superfície i recollirem un senyal electromiogràfic de més amplitud. És a dir, com més força exerceix un múscul, més senyal electromiogràfic s’observa en superfície. Tot i això, no es poden relacionar de forma simple aquests dos paràmetres i afirmar que aquella senyal de major amplitud és d’un múscul que està exercint més força. Existeixen múltiples factors (diàmetre de les fibres musculars, número d’unitats motores actives just sota l’elèctrode…) que fan que aquesta relació no sigui sempre directe.

Imatge 3: Electrodes per superficie

Fatiga muscular: Durant una contracció mantinguda, el múscul pot entrat en fatiga i aquesta es tradueix en una variació del reclutament de fibres musculars. La fatiga muscular provoca l’activació de noves unitats motores tot donant senyals d’amplitud més altes mentre la freqüència del registre mostra una disminució a causa,  principalment, de la disminució de la velocitat de conducció dels potencials d’acció de la membrana muscular. Així doncs, quan en un múscul observem en el registre electromiogràfic una disminució de la freqüència i un augment de l’amplitudque es troba en contracció, podem afirmar que està entrant en fatiga.

Imatge 4: Inici d'activació simultània de tres músculs en un gest

Temporalització de l’activació muscular: Saber si el múscul està activat o no durant una activitat o saber el moment exacte de la seva activació, són altres paràmetres que podem valorar mitjançant l’anàlisi per electromiografia per superfície. A partir d’aquesta informació es poden analitzar els diferents patrons d’activació muscular que poden tenir els diferents individus per a un determinat gest, ja sigui en processos patològics o per a un determinat gest esportiu.

Júlia Jubany Güell
Professora dels Estudis de Fisioteràpia

Bibliografia

1. Konrad P. The ABD of EMG. Version 1.0 ed. USA: Noraxon INC; 2005.
2. De Luca CJ. The use of surface electromyography in biomechanics. Journal of Applied Biomechanics. 1997;13(2):135-63.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *